Quan tenia nou o deu anys mirava Perry Mason a TV3 i somniava amb ser advocat.
El meu primer client penal va ser el meu pare. Sempre he volgut ser advocat — fins i tot quan semblava impossible.
Pateixo un trastorn esquizoafectiu, una cosa així com una barreja entre esquizofrènia i trastorn bipolar. Durant anys, la malaltia em va apartar de tot. Vaig tenir més de catorze brots psicòtics. Vaig estar tancat. M'han lligat. M'han despullat. M'han obligat a orinar-me a sobre per no voler posar-me un pijama d'hospital. M'han tret la potestat de decidir sobre els meus propis diners. M'han tractat sense dignitat persones que se suposa que m'havien d'ajudar. Això és ser un malalt mental greu avui dia: humiliació. I el pitjor de tot: vaig perdre el meu fill. La seva mare se'l va endur abans de néixer. És a San Pedro Sula, Hondures, i no m'hi deixen apropar perquè m'han etiquetat de boig. Tot el que tinc m'ha costat molt. I no parlo només de diners.

Però fins i tot tancat, amb una camisa de força, a les fosques, sabia que volia ser advocat. Perquè aquesta professió et dona veu en un món on molta gent no en té. He après més tancat que al màster o a la universitat. I això m'ha fet un advocat especialment obsessiu amb les garanties, els procediments i els abusos de poder. Ara sé què significa la INJUSTÍCIA. L'he viscuda a la pell. El que em va treure de la bogeria va ser la ràbia. Fa cinc anys vaig trobar la medicació adequada, me la vaig prendre, i vaig tornar a fer el que sempre havia volgut fer. Perquè ser advocat no és només la meva feina — és la meva vocació.
Avui exerceixo plenament com a advocat, amb estabilitat mèdica i una pràctica professional consolidada.

Per què em dedico al que em dedico

Dret Laboral:

Els meus pares, els meus avis, els meus besavis — tots van ser currants. Quan defenso a algú que ha suat la feina i li deuen el que és seu, els estic defensant a ells. És un privilegi.

Dret Penal:

No crec en les presons. No rehabiliten ningú. Només exclouen als de sempre: el pobre, l'estranger, el marginat. I els marginen encara més. Quan guanyo un any de llibertat per a un client, és un any més de vida. Encara que hi hagi acció, típica, antijurídica i culpable, gairebé cap delicte mereix la presó sense entendre què hi ha a sota. Sóc com un metge: allargo la vida dels meus clients quan me'n surto amb la seva.

Per què airejo els meus problemes de salut mental
si tu només vols un advocat bo?

Tens raó. No té res a veure. O sí.

Un advocat, o enginyer, o mecànic, o el que sigui... pot ser igual o millor que qualsevol altre professional del seu segment. Lamentablement, ningú explica que té un diagnòstic psiquiàtric greu per por. L'estigma hi és. De fet, és probable que en llegir això busquis un altre advocat. Sóc un microactivista. Vaig per lliure. No represento cap organització perquè al final cap organització em representa. M'és igual les teves creences, les teves opinions polítiques, el teu color de pell, el teu idioma... Si estàs diagnosticat amb un trastorn mental, som del gremi. Som germans d'armes. Tant de bo arribi un moment en què no calgui que jo aireji el meu diagnòstic. Voldrà dir que ha deixat de ser important i de carregar amb un estigma. Mentrestant, em declaro obertament i orgullosament boig, encara que ja no tingui símptomes.

«Quan els nazis van venir a emportar-se els comunistes, vaig guardar silenci, ja que no era comunista. Quan van empresonar els socialdemòcrates, vaig guardar silenci, ja que no era socialdemòcrata. Quan van venir a buscar els sindicalistes, no vaig protestar, ja que no era sindicalista. Quan van venir a emportar-se els jueus, no vaig protestar, ja que no era jueu. Quan van venir a buscar-me, no hi havia ningú més que pogués protestar.»
— Martin Niemöller

Jo ofereixo els meus serveis a canvi de diners.
Però jo NO EM VENC.

Per a qui llegeixi això i estigui al fang

Si estàs passant pel pitjor moment de la teva vida — si t'han acomiadat, si tens un problema penal, si estàs tancat, si sents que no hi ha sortida — vull que sàpigues una cosa: Hi ha un demà. Jo n'estic vivint la prova. No et jutjaré. No em fa por el fang. És d'on vinc. Cada segon que passa és un pas cap a la llibertat. «De pequeño me impusieron las costumbres Me educaron para hombre adinerado Pero ahora prefiero ser un indio Que un importante abogado» — Extremoduro Per a qui estigui pensant en el pitjor Si estàs pensant en fer-te mal, para un moment. Truca a algú: • Un amic • Un familiar • El teu metge O truca aquí (024 - Línia d'atenció a la conducta suïcida): 024 — Gratuït, confidencial, 24 hores, 7 dies a la setmana. Si necessites ajuda legal després, truca'm. Però primer truca al 024. Hi ha un demà. Jo n'estic vivint la prova.